Quán la mies se fèva con segadera

A´ls agricultors que fa anyos tenivan que ir-se-ne a treballar llejos d´Espanya pa trayer dinérs a casa suya.

Escura la pèll que van curtir sol i brochina. La ropa pllena de mugre i anguniaus de molta calor, els pobres agricultors sacan de la suya alforcha una chiquerrina Virgen del Pilar.

Bells le demandan pels suyos pares, pa qu´esten ben. Qu´estaran anguniaus asperant pa qu´el fillo suyo hi torne.

Atros demandan per la suya muller i pel fillo qu´estaban asperant, i que per l´ausencia d´ell, encara no ha podiu pas els suyos uellos de pare veyer.

S´ha rematau la faina y toz tornan enta casa. Pero de camín fan una paradeta a Zaragoza.

-¿Perque han feit parada a Zaragoza?

– ¿Quí n´hi hai a Zaragoza?

Esta cllaro, ¡É la virgen del Pilar!

Toz se´n van enta la Basilica del Pilar, i malas que van arribar als pèus de la virgen, se hi van arrimar a fer-li un beset. Dimpués al ratet, se´n van ir, pero de mientras se´n iban van tornar el tozuelo enta l´altar y cada un en silèncio va dir.

– ¡Mare, yo no t´olbido mai!