Llengua Viva
Ixo no´l fa l´aigua

Rellato curto i divertiu escribiu de la forma de la baixa Ribagorça occidental.
Eva el verano del anyo pasau, mi familia i yo mo´n van puyar a Graus bells días, perque tenim uns amigos que viven allá. Como quasi toz els días, dispués de cenar mo´n van baixar al bar a fer-mos un tallau con gelo. É un bar prou talqual qu´está a bells metros de la casa. De mientras estavam a la terraza con el tallau i fumant-mos un cigarro, del bar va salli-ne Pedro, uno dels emplleaus, a servir a uns zagals qu´estavan aposentaus a una mesa. Como no hi heva guaire gent, se va quedar con nusatros a fumar-se un cigarro. Mirant-se-mos, mos va dir.
–Anit, quan to´n vaz ir, va apareixer la colla dels vuestros fillos medio zorros perdius. Be regular venívan d´atro bar, perque ya el sabez, estavan celebrant la despedida de soltero d´uno d´ells. Se van beber hasta l´aigua de las pllantas que n´hi hai penjadas a la paret. Dispués ya tos podez imaginar, van montar una choldra ben buena, ixo sí, va estar tot prou sano sin sallir-se dengún de cazuela.
N´hi hai que dir que toz son d´aqui, del llugar, i son una colla ben bonica.
Pedro va seguir contant-mos-ne.
–Al cabo d´una hora o aixínas se´n van ir. Quan van pasar bells veinte menutos van tornar al bar i me van preguntar per Chuan (uno de la colla). Me van dir que si l´heva visto, perque ells, estavan mirant per tot arreu i no´l trobavan. Dispués remugant un poquet, perque si que é verdat que ya m´ha pasau més d´una vegada, les va dir. ¡Venir-tos con yo que be regular esteiga al banyo! Mo´hi arriman i…. ¡Bingo! Astí estava acochau a terra entre la paret i la taza, con el cap entre´ls genolls. Dispués ya tos podez imaginar. Toz reint-mos-ne.
Cllaro, con tot i con ixo que mos va contar Pedro, ara m´espllico que ahiere estant a la casa, vam escultar soroll i me´n va arrimar a la puerta.
¡Hostia! Evan nuestros fillos intentant-la ubrir. ¡Guarda que venivan ben!
Ixo no´l fa l´aigua.